PASSIÓ TATUADA (2010)

En Cristian té 19 anys, és de la Mina però viu a la Barceloneta. La seva vida ha estat lligada al mar d’una manera o d’una altra com un tatuatge d’aigues a la pell de la seva ànima. La seva il.lusió ha estat sempre treballar amb els animals marins, però la manca d’estudis li ha posat sempre molt difícil. "Quan tenia 16 anys vaig treballar de tonyinaire. M’hauria agradat treballar protegint els animals però durant un temps em va tocar matar-los." Avui és un dia especial ja que en Cristian ha decidit fer-se un nou tatuatge. "Acompanyeu-me i coneixereu el meu tatuador, la persona més especial de la meva vida..."

 

   realització
   Oriol Albaigés
   Roger Valls


   informació del projecte

GERMANS SANTILARI (2009)

(fragment) Els germans Pere i Josep Santilari plasmen la realitat de temes tan clàssics com són: les natures mortes, la nuesa i els paisatges urbans de Barcelona. Voluntat de representar imatges del món extern des d’una mirada distant, ja que la seva obra esdevé una constant recerca de l’objectivitat, on s’arriba per un joc de llums i d’objectes, d’ombres, i transparències, fins a adquirir una nítida i quasi immillorable imatge. Fent ús de les tècniques del paper carbó, la grisalla o la pintura a l’oli, tradició i modernitat formen part d’un mateix llenguatge imbuït de realisme poètic.

   realització

   Oriol Albaigés

   Sergi Rigol

   Aina Tur

   informació del projecte

EL COMPOSTATGE (2004)

(fragment) L’erosió, la qualitat dels aliments o la fertilitat dels camps depenen del seu contingut en Matèria Orgànica. Tractant adequadament els residus orgànics que generem (gairebé 1 kg diari) es transformen en adob orgànic que retorna al sòl bona part de la seva riquesa. Aquest procés de transformació s’anomena compostatge, i l’adob que se n'obté, compost. El compostatge és un procés econòmicament rentable, ja que no requereix grans instal·lacions ni tecnologies costoses, i no necessita additius químics de cap tipus. El procés de reciclatge de la matèria orgànica és especialment interessant a Catalunya, on la majoria de sòls són pobres en nutrients, i en molts casos és imprescindible l’ús d’adob per enriquir les terres de cultiu.

 

 

 
  

   realització
   Oriol Albaigés

   informació del projecte

PARLEM D'ART (2007)

Fragment del primer capítol del Diccionari de l’Art, una sèrie dedicada a explorar aquest univers de fronteres imaginàries que anomenem ART, que tant aviat omple els museus com es filtra en la nostra vida quotidiana sense adonar-nos-en. L'objectiu de la sèrie és aprofundir en el significat més ampli d’aquesta paraula i portar una mica de llum sobre un món tant proper com de vegades desconegut, que el diccionari defineix com l’ habilitat de fer certes coses adquirida amb l’estudi, l’experiència o l’observació.

   realització:
   Oriol Albaigés

   Meritxell Collazos

   informació del projecte

XAVIER CORBERÓ (2009)

(fragment) Escultor d’obra pública i privada, pintor, dissenyador de joies i decorador d’interiors. Els seus inicis parteixen de les idees interdisciplinàries i de formació integral introduïdes per la Bauhaus. La manipulació dels materials emprats esdevé una evolució en el món matèric i formal de l’obra. Simbiosi existent entre les formes simples i abstractes, d’una aparent puresa i nuesa, i la seva complexa càrrega simbòlica produeixen als ulls de l’espectador una calidoscòpica sensibilitat. L’any 1972 fundà el Centre d’Activitats i Investigacions Artístiques a Esplugues de Llobregat.

   realització

   Oriol Albaigés

   Sergi Rigol

   Aina Tur

   informació del projecte

DAVID JOU (2004)

Fragment del capítol del la sèrie Les Cares de la nostra Ciència dedicat al físic i poeta David Jou. La sèrie presenta 25 investigadors que treballen a Catalunya en diferents àrees de recerca, que ens parlen de la seva trajectòria professional, dels projectes que estan desenvolupant, i també d'aspectes més personals, com ara a què dediquen el seu temps lliure. L'objectiu és evitar la imatge estereotipada que la societat té sovint del "científic" i mostrar la seva cara més humana, íntima i personal.

 

   realització:

   Oriol Albaigés
   Jordi Perramon

   informació del projecte

ROBERT LLIMÓS (2011)

Fragment d'un dels capítols de la sèrie El Taller de l'Artista que ens apropa a la figura del pintor Robert Llimós. Tot i tenir etapes d’abstracció i radicalisme on reivindica el seu malestar moral enfront de la societat imperant, el seu treball queda englobat dins la concepció del figurativisme. Els seus inicis artístics contenen una bona dosi d’ironia surrealista adherida a una ferotge crítica social. Des d’un procés d’investigació lineal i de recerca harmònica entre el color i la forma, evoluciona cap a la màxima sintetització formal. L’escultura presentada a les Olimpíades d’Atlanta (1996) és el resultat simbiòtic de la temàtica postmoderna i del mitjà plàstic com a eina de reflexió i alliberament.

   realització

   Oriol Albaigés

   informació del projecte

LA PLANTA DE TRIATGE (2004)

(fragment) El plàstic és un compost derivat del petroli no assimilable per cap organisme viu, cosa que el converteix en un material ideal per a la indústria de l’envasat. N’hi ha de molts tipus, i tot i que la majoria tenen una vida molt llarga, s’utilitzen per a finalitats de curta durada. Són lleugers i en comparació amb els envasos de paper, la seva fabricació requereix menys energia i additius químics, i l’emissió de gasos tòxics és 6 vegades menor. Però al contrari que el paper, quan es converteixen en residus no es degraden i si s’incineren són molt contaminants. La millor solució és reciclar-los, tot i que no es poden reciclar plàstics diferents en el mateix procés, i la seva separació suposa una despesa important. El reciclatge del plàstic, de l’acer i de l’alumini suposa, en general,  un estalvi considerable de matèries primeres i energia. L’acer, per exemple, és el metall més reciclat del món i fins un 40% de la producció mundial prové del reciclatge.

   realització

   Oriol Albaigés

 

   informació del projecte

DISCAPACITAT (2007)

(fragment) Molts són els malalts crònics que pateixen depressions perquè se senten "inútils". Sovint la família, els amics o la societat, amb bona fe i intentant ajudar, no els permeten desenvolupar la seva vida en funció de les seves limitacions. De quina manera l’estat de salut condiciona el sentiment d’utilitat envers els altres o com podem ajudar a que les persones dependents no se sentin "inútils" són algunes de les reflexions que es plantegen al vídeo. Encara que de vegades l’estat de salut pot minvar la capacitat d’algunes persones per a fer quelcom, això no significa que deixin de ser útils per a desenvolupar-ne d’altres.
 

   realització

   Oriol Albaigés

   Verònica Miquel

   informació del projecte

CARME MATÉ (2004)

Fragment del capítol del la sèrie Les Cares de la nostra Ciència dedicat a la biòloga Carme Maté, directora del Zoo de Barcelona. La sèrie presenta 25 investigadors que treballen a Catalunya en diferents àrees de recerca, que ens parlen de la seva trajectòria professional, dels projectes que estan desenvolupant, i també d'aspectes més personals, com ara a què dediquen el seu temps lliure. L'objectiu és evitar la imatge estereotipada que la societat té sovint del "científic" i mostrar la seva cara més humana, íntima i personal.

   realització:

   Oriol Albaigés

   Jordi Perramon

   informació del projecte

ASSUMPCIÓ MATEU (2009)

Assumpció Mateu i el seu entorn són una única idea. Ja que, la seva obra és reflex d’un estat anímic sorgit de l’observació de la natura. Pintura intimista on el paisatge respon a un estat espiritual d’anàlisi subjectiu. Fa ús de la tècnica mixta, barrejant fotografia amb pintura i paper. Les seves textures matèriques de pigments naturals, acrílics i pols de marbre atorguen al seu treball una aurèola de misteri i de bellesa sublim. Estableix una clara correspondència entre la poesia i la pintura per mitjà d’un constant diàleg de traços, formes i irisacions. Abstracta i alhora realista, de les seves teles flueixen infinitat de rierols de colors, meandres de sensacions d’un precís instant que s’escola.

   realització

   Oriol Albaigés

   informació del projecte

PILES I FLUORESCENTS (2004)

(fragment) En les reaccions que generen corrent en piles hi intervenen diferents elements i compostos químics com el mercuri, el plom o altres metalls pesants. Aquests metalls s’utilitzen també per a objectes com els fluorescents, que fan servir mercuri per fer llum. Malgrat que en contenen quantitats molt petites, aquestes substàncies són molt perjudicials per al medi ambient perquè s’incorporen als organismes i es transmeten al llarg de tota la cadena alimentària, posant en perill la salut de les persones quan ingereixen aliments contaminats. El procés de reciclatge d’aquests tipus de residus consisteix en separar els metalls pesants per a reutilitzar-los en la fabricació de nous productes. El tractament específic d’aquests residus també permet estalviar recursos naturals ja que es recuperen materials com l’alumini dels casquets, o el vidre dels tubs, que s'utilitzen com a matèria primera en altres processos productius.

   realització

   Oriol Albaigés

   informació del projecte

DIVERSITAT (2007)

(fragment) La diversitat sociocultural fa referència a les maneres diferents de viure i valorar les coses que han anat elaborant els diferents col·lectius humans. La nostra societat es troba actualment en un procés de creixent diversificació sociocultural, per la incidència de factors com ara la immigració o el desenvolupament de les tecnologies d’informació i comunicació i del transport, que han afavorit els contactes entre models culturals diferents (abans desconeguts) i han fet emergir noves maneres d’entendre la vida. No obstant, les diferències culturals no només existeixen entre persones de diferents orígens geogràfics, sinó també, com succeeix a petita escala en el si de moltes llars, entre persones de diferents classes socials, gèneres, edats, estils de vida, nivells econòmics, etc.

   realització

   Oriol Albaigés

   Verònica Miquel

   informació del projecte

L'ABOCADOR (2004)

(fragment) Antigament els abocadors eren grans extensions de terreny que es situaven a les afores dels nuclis urbans. Els residus s’abandonaven sense cap tipus de control i causaven seriosos problemes al medi. Darrerament, aquests antics abocadors s’han anat substituint per abocadors controlats on els residus es compacten i s’aïllen del sòl per evitar que els lixiviats, que són aigües residuals amb altes concentracions de substàncies tòxiques, es filtrin i contaminin els aqüífers subterranis. N’hi ha prou amb un litre d’oli mineral o un gram de mercuri per contaminar un milió de litres d’aigua.

   realització

   Oriol Albaigés

   informació del projecte

IMMIGRANT (2008)

(fragment) La identitat nacional respon a aquelles característiques que identifiquen entre ells els ciutadans d’una determinada nació i els diferencia dels ciutadans de la resta de nacions. En aquest sentit, des dels íbers fins als fluxos migratoris d’origen extracomunitari, i passant per les migracions interiors del s. XX, Catalunya ha estat històricament un territori de trobada de població de diferents orígens, amb el repte d’aglutinar la població nouvinguda i autòctona entorn elements identitaris comuns. En el context actual, els moviments creixents de població fan que en un mateix territori convisquin tradicions culturals diferents, i els missatges culturals produïts pels grans poders polítics i econòmics que controlen les noves tecnologies de la comunicació són cada vegada més importants.

   realització:

   Oriol Albaigés

   Verònica Miquel

   informació del projecte

LA BIODIVERSITAT (2010)

Capítol de la sèrie El Gripau Blau dedicat a la Biodiversitat. L'aspecte de la Terra està canviant a tot arreu. Grans zones verges desapareixen per deixar pas a conreus, carreteres i ciutats. Els cotxes, les fàbriques i les centrals energètiques enverinen l'ambient amb gasos contamianants i residus químics. La manera com transformem l'entorn destrueix molts hàbitats naturals. Els éssers vius han evolucionat durant milions d'anys per poder sobreviure en determinats ambients i molt sovint, quan es destrueixen, les plantes i els animals que hi viuen no poden adaptar-se a les noves condicions. Com a resultat de l'activitat humana, desenes de milers d'espècies són en perill d'extinció. Quines són les conseqüències per als humans de la pèrdua de tota aquesta biodiversitat?

 

   realització:
   Oriol Albaigés
   Roger Valls

   informació del projecte

PARLEM D'ART (2007)

Fragment del primer capítol del Diccionari de l’Art, una sèrie dedicada a explorar aquest univers de fronteres imaginàries que anomenem ART, que tant aviat omple els museus com es filtra en la nostra vida quotidiana sense adonar-nos-en. L'objectiu de la sèrie és aprofundir en el significat més ampli d’aquesta paraula i portar una mica de llum sobre un món tant proper com de vegades desconegut, que el diccionari defineix com l’habilitat de fer certes coses adquirida amb l’estudi, l’experiència o l’observació.

   realització:

   Oriol Albaigés
   Meritxell Collazos

   informació del projecte

FAMÍLIA I GUERRA (2005)

(fragment) La paternitat i la maternitat han estat interpretades i viscudes de diverses maneres al llarg de la història, però sobretot durant les èpoques més difícils, la figura d'un pare o d'una mare, d'un fill o d'una filla, pren una importància vital. En aquest capítol de la sèrie La memòria del futur, diverses persones que van viure la Guerra Civil i els temps de postguerra ens recorden de quina manera aquests fets històrics van marcar per sempre les relacions entre els membres de les seves famílies.

 

 

   realització:

   Oriol Albaigés
   Jordi Perramon
   Elvira Targa

   informació del projecte

ENRIC PLADEVALL (2009)

Fragment d'un dels capítols de la sèrie El Taller de l'Artista que ens apropa a la figura de l'escultor Enric Pladevall (Vic, 1959). Art integrat en la natura que troba el seu referent en la dicotomia i les tensions viscudes per l’home entre el món natural i el món tecnològic, com el diàleg que s’estableix entre la fusta i el ferro. Plasticitat que ens evoca la idea d’erosió, mutabilitat, mimesi; en definitiva, existència. Enllaça dins d’un tot, matèria, superfícies monumentals, natura i espai, on el joc de pressions i tensions ens evoca una projecció enèrgicament elàstica.

   realització:

   Oriol Albaigés
   Verònica Miquel

   informació del projecte

SOBREVIURE (2004)

Capítol de la sèrie La Memòria del Futur. Sobreviure a la Guerra Civil, a l'exili, als camps de concentració nazis, a les dictadures de Franco o de Pinochet... En aquest documental de 40' alguns supervivents d'un dels períodes més foscos de la història ens relaten les seves vivències, els seus records, i de quina manera van anar reconstruint el seu camí.

   realització:

   Oriol Albaigés
   Jordi Perramon
   Elvira Targa

   informació del projecte

TAQUES (2004)

Fragment del documental Taques. El grafit és un element bàsic de la cultura hip hop i és el resultat de pintar les parets, els vagons de tren o qualsevol altre tipus de superfície. És una expressió artística o un acte vandàlic? En moltes parts del món és il.legal, i sovint no s'arriba a concretar un grafit en la seva totalitat. És quan entra en escena el tag, una forma ràpida de donar-se a conèixer. No només es tracta de complexitat, sinó d'estil. Un grafit comprèn molt més que una simple signatura, és una manera d'expressar un estil propi mitjançant una obra d'art. És així com s'identifica un grafiter.

  
   realització:

   Oriol Albaigés
   Jordi Perramon

   informació del projecte

MIGUEL ÁNGEL VALVERDE (2004)

Fragment del capítol del la sèrie Les Cares de la nostra Ciència dedicat a l'investigador Miguel Ángel Valverde. Al llarg de la sèrie 25 investigadors que treballen a Catalunya en diferents àrees de recerca i institucions ens parlen de la seva trajectòria professional, dels projectes que estan desenvolupant, i també d'aspectes més personals, com ara a què dediquen el seu temps lliure. L'objectiu és evitar la imatge estereotipada que la societat té sovint del "científic" i mostrar la seva cara més humana, íntima i personal.

 

   realització:

   Oriol Albaigés

   Jordi Perramon

   informació del projecte

EL RESCATADOR (2010)

Capítol de la sèrie El Gripau Blau. A la punta del Fangar del Delta de l’Ebre un dofí ha quedat avarat en un banc de sorra i en Pasqual i el seu equip s’han mobilitzat ràpidament. A les aigües poc profundes del Delta és habitual que hi hagi avaraments de dofins, normalment malalts. Un cop allà l’equip camina un centenar de metres mar endins preguntant-se si aquest cop serà possible recuperar l’animal. Però aquest dofí no només no oposa resistència sinó que sembla que reclami ajuda. Com la majoria dels dofins que avaren, el més normal és que acabi morint. Cal anar amb molta cura. Al dofí li resulta estranya la presència de persones al seu voltant i l’angoixa es reflexa als seus ulls. Però poc a poc sembla que l’animal comença a respondre al tractament. Tot i el temor que el dofí torni avarai de nou, el Pasqual decideix que ha arribat el moment d’alliberar-lo. Són moments molt especials. Per una vegada, un dofí torna al mar... 

   realització:

   Oriol Albaigés
   Roger Valls

   informació del projecte

DEMOGRAFIA (2005)

Reflexions més interessants del capítol D del Diccionari del Medi Ambient dedicat al creixement demogràfic. El creixement exponencial de l’espècie humana és una de les principals causes del desequilibri del planeta. Fins quan la terra pot suportar aquest creixement? Si pretenem que tots els habitants del planeta tinguin un nivell de vida com el que tenim a les societats desenvolupades, és evident que la terra pot mantenir menys habitants que si tots vivim just amb el necessari. Per tant, el límit no depèn només de factors ambientals sinó també dels nostres valors i opcions de vida.  En un futur proper els més optimistes suggereixen que la població s’estabilitzarà per necessitat. Els més pessimistes pensen que la degradació del medi ambient serà tant gran que la terra es tornarà inhabitable. Altres, finalment, pensen que la terra ja ha arribat al límit, i que és urgent un canvi de polítiques, de costums i de valors, que assegurin la nostra supervivència com a espècie.

   realització:
   Oriol Albaigés
   Guillermina Ricci

   informació del projecte

EL RECICLATGE DE NEVERES (2004)

Fragments del capítol de La Gestió dels Residus dedicat al reciclatge de les neveres. Les neveres contenen molts materials aprofitables i, a més, tenen  un problema afegit: els clorofluorocarburs, també anomenats CFCs. Els CFCs són els gasos encarregats de generar el fred a l'interior de l'aparell, però quan s’alliberen a l’atmosfera destrueixen la capa d’ozó. Des de l’any 1995 els acords internacionals prohibeixen la fabricació de neveres amb CFCs, però les fabricades anteriorment encara en porten i s’han de reciclar. A part dels CFCs també es recuperen ferro, plàstics, escuma, alumini, coure, vidre i oli. Al final de tot el procés s’aprofita el 85% en pes de la nevera, i el volum del residu que s’envia a l’abocador s’ha reduït fins a un 5%.

 

   realització:

   Oriol Albaigés

   informació del projecte

ELS AMBAIXADORS DEL MAR (2010)

Capítol de la sèrie El Gripau Blau dedicat als dofins. Som al Mediterrani, una mar molt amenaçada per l’acció humana que encara ara amaga una pila de secrets. Les seves aigües contaminades i explotades durant segles són la llar de multitud d’animals cada cop més difícils de veure. A bord d’un veler científic naveguem en aigües catalanes per conèixer un dels seus habitants més il·lustres: el dofí. L’home està fascinat per aquest mamífer que després d’evolucionar durant segles s’ha adaptat completament al medi aquàtic. La seva capacitat d’adaptaciò és sorprenent. Els dofins són presents a la major part de mars i oceans: des de les fredes aigües dels pols, als climes tropicals, o fins i tot en alguns rius. La majoria de les seves espècies no tenen problemes en apropar-se a la costa i a les embarcacions. La seva intel·ligència ha fet que l’home hi tingués una relació molt estreta però aquesta empatia no ha estat suficient per a evitar-ne el seu declivi. 

   realització:

   Oriol Albaigés
   Roger Valls

   informació del projecte

EL VIDRE (2003)

Resum del capítol de la sèrie La Gestió dels Residus dedicat al procés de fabricació del vidre i a les seves estratègies de reciclatge. El vidre és una substància composta de minerals molt abundants a la natura. És l’envàs per excel·lència: és higiènic, resistent, ecològic, i no conté additius contaminants. Tot i això, ha anat perdent terreny respecte altres tipus d’envàs com el bric, per envasar llet, o el plàstic, per l’aigua. El vidre és completament reciclable i reutilitzable. Les ampolles de cava, per exemple, es poden fer servir fins a 60 vegades per a la mateixa finalitat. Quan reutilitzar no és possible, reciclar és la millor alternativa. El procés de reciclatge del vidre consisteix en fondre envasos vells per convertir-los de nou en envasos de la mateixa qualitat i aplicacions que els originals.

   realització:

   Oriol Albaigés

   informació del projecte

EL CANVI CLIMÀTIC (2009)

Fragments del documental de 40' sobre les causes i els efectes del canvi climàtic al medi marí. Ens trobem al segle més calent dels últims 600 anys. La gran contaminació de gasos a l’atmosfera està creant una capa que impedeix que el calor s’escapi un cop ha rebotat a la terra. Això causa un escalfament del planeta que provoca l’efecte hivernacle. Aquest escalfament fa témer als entesos que sigui el començament d’un ràpid canvi climàtic, i els seus efectes ja s’han observat en alguns indrets del planeta, on hi ha hagut inundacions, pluges desmesurades o sequeres. El documental explora i identifica els efectes específics del canvi climàtic en el medi marí.

   realització:

   Oriol Albaigés

   Roger Valls

   informació del projecte

SALOUM: DESARROLLO Y SOSTENIBILIDAD (2009)

Fragments del documental de 40' que reflexiona al voltant de les estratègies de desenvolupament sostenible al Delta del Saloum (Senegal). L'explotació dels recursos naturals és el principal mitjà de subsistència de les poblacions rurals del Delta del Saloum. Però actualment, el creixement demogràfic, la urbanització d’algunes zones, la producció de residus, i sobretot, l'ús intensiu de recursos, són els responsables de la degradació de l'entorn. Aquesta degradació agreuja la pobresa d'uns habitants que al mateix temps es veuen obligats a explotar en major mesura els recursos naturals per sobreviure. En aquest contex va arrelant poc a poc un concepte: lluitar contra la degradació de l'entorn és lluitar contra la pobresa.

   realització:

   Oriol Albaigés

   Roger Valls

   informació del projecte

BLAUHAUS AUDIOVISUAL

BLAUHAUS AUDIOVISUAL produeix i realitza material audiovisual d’interès cultural, científic o social, amb l'objectiu de sensibilitzar la societat en valors com la diversitat, la convivència o el respecte, de fomentar el coneixement sobre l'entorn, i de proporcionar a entitats i empreses eines de promoció i difusió dels seus continguts. Un dels primers projectes desenvolupats és Vídeorevista Suburbial, una sèrie de 5 documentals sobre diferents col·lectius de joves de la ciutat, que l’any 1999 rep el Premi Joaquim Franch de l’Ajuntament de Barcelona. Un altre projecte guardonat l'any 2004 és Les cares de la nostra ciència, Menció d’Honor al Festival Teleciència 2004 (Portugal). Al llarg de la seva trajectòria BLAUHAUS AUDIOVISUAL realitza produccions per TVs, fundacions, empreses, companyies artístiques, administracions (UE, Generalitat, Ajuntaments...), de diversos gèneres i temàtiques (història, ciència, societat, cultura, promoció...).